000 | 01973nam a22002177a 4500 | ||
---|---|---|---|
005 | 20250218095721.0 | ||
008 | 250218b |||||||| |||| 00| 0 eng d | ||
020 | _a978-84-339-9877-4 | ||
040 | _cGDPDB | ||
100 |
_91624 _aIrene Solà _cCanto jo i la muntanya balla, et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, bestia, canto yo y la montaña baila, te di ojos y miraste las tinieblas _d1990 |
||
245 | _aCanto jo i la muntanya balla | ||
260 |
_aBarcelona _bEDITORIAL ANAGRAMA _c2019 |
||
270 |
_aPedró de l Creu, 58 _bBarcelona _dEspaña _e08034 |
||
300 |
_a192 pages _bTapa Blanda |
||
520 | _aPrimer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt, a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per a deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per a començar de nou; un lloc per a una certa redempció. | ||
586 | _a4t Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2019 | ||
650 | 0 |
_9688 _aFicción moderna y contemporánea |
|
700 |
_91626 _aRudolph F. Zallinger _cThe Age of Mammals _eIlustrador |
||
710 |
_91627 _aJulio Vivas y Estudio A _eDiseñador de la colección |
||
942 |
_2ddc _cLIBRO |
||
999 |
_c1445 _d1445 |